AL HOYO

  • Al hoyo
    Al hoyo
  • Al hoyo
    Al hoyo
  • Al hoyo
    Al hoyo
  • Al hoyo
    Al hoyo
  • Al hoyo
    Al hoyo
  • Al hoyo
    Al hoyo

Des de l’estiu del 1936, un grup de republicans enterratas en una fosa en algun lloc d’Espanya es pregunten que va passar finalment a la Guerra Civil, qui va guanyar la contesa. No saben perquè ningú ve a rescatar-los: a rescatar els seus cadàvers, és clar. A donar-lis sepultura. Fins que un dia senten sorolls fora de la fosa i pensen que, per fi, algú ve a treure’ls d’allí. Mentrestant, ha arribat la Laura, una noia violada i assassinada pel seu xicot, que l’ha enterrada a pocs metres d’on estan ells. Ella els posa una mica al dia de la història d’Espanya. Mentre continues els sorolls, cada cop més intensos i propers… incrementant així la seva esperança d’abandonar la cuneta en la que porten més de setenta anys tirats.

Al hoyo dóna veu a una gran quantitat de cadàvers estan en pau, i que no descansaran fins que no se’ls dipositi en el lloc adequat. eposite en el lugar adecuado. Potser això mai succeirà.

El text ens regala un humor intel-ligent, combinant l’estil beckettià de l’autor amb la idiosincrasia espanyola, per poder accedir a una situació molt dolorosa i poder reflexionar evitant llàgrimes, però sí, ben conscients de la importància de recordar aquesta historia.

S’han fet dos lectures dramatitzades de Al Hoyo, una al Teatro del Barrio de Madrid, el 10 de gener de 2017 i l’altra al Teatro Circo d’Albacete el 27 de març de 2017.

Ara, conjuntament amb la companyia La Intemerata, estem en fase de preproducció, és a dir, contactant amb teatres, productores i festivals que ens puguin ajudar a tirar endavant amb aquest text i poder portar-lo a escena durant el 2018. El text s’ho mereix i els nostres morts també.

• 17/05/2017

Comments are closed.