AL HOYO

Des de l’estiu del 1936, un grup de republicans enterratas en una fosa en algun lloc d’Espanya es pregunten que va passar finalment a la Guerra Civil, qui va guanyar la contesa. No saben perquè ningú ve a rescatar-los: a rescatar els seus cadàvers, és clar. A donar-lis sepultura. Fins que un dia senten sorolls fora de la fosa i pensen que, per fi, algú ve a treure’ls d’allí. Mentrestant, ha arribat la Laura, una noia violada i assassinada pel seu xicot, que l’ha enterrada a pocs metres d’on estan ells. Ella els posa una mica al dia de la història d’Espanya. Mentre continues els sorolls, cada cop més intensos i propers… incrementant així la seva esperança d’abandonar la cuneta en la que porten més de setenta anys tirats.

Al hoyo dóna veu a una gran quantitat de cadàvers estan en pau, i que no descansaran fins que no se’ls dipositi en el lloc adequat. eposite en el lugar adecuado. Potser això mai succeirà.

El text ens regala un humor intel-ligent, combinant l’estil beckettià de l’autor amb la idiosincrasia espanyola, per poder accedir a una situació molt dolorosa i poder reflexionar evitant llàgrimes, però sí, ben conscients de la importància de recordar aquesta historia.

Com diu l’autor vaig atrevir-me a parlar d’ells, dels afusellats, de posar-me en el lloc de les seves emocions, de presumir sentir l’interior de les seves ànimes. Per això tinc una responsabilitat. Que és treure’ls d’allí. Directament de l’escenari a la memòria.

S’han fet dos lectures dramatitzades de Al Hoyo, una al Teatro del Barrio de Madrid, el 10 de gener de 2017 i al Teatro Circo d’Albacete el 27 de març de 2017.

Ens agadaria fer una altra lectura per terres catalanes i produir l’espectacle. Estem buscant complicitats i ajudes amb teatres, productores i festivals que ens puguin ajudar a tirar endavant amb aquest text i poder portar-lo a escena durant el 2020. El text s’ho mereix i els nostres morts també.

 

  • Al hoyo
  • Al hoyo
  • Al hoyo
  • Al hoyo
  • Al hoyo

• 17/05/2017

Comments are closed.